11/03/2017

Avui, el membre del nostre centre d’estudis, lAlbert Aulines, ha acompanyat a una desena de persones a la cova ‘Bauma d’en Noguer‘ (Albanyà, Alta Garrotxa), on els anys 2009 i 2010 la nostra Associació hi va portar a terme excavacions arqueològiques que van posar al descobert evidències d’ocupacions humanes ininterrompudes durant els darrers 7.000 anys (d’edats neolítiques, del bronze, dels metalls, romana, ibèrica, medieval i moderna).

Dissabte 11 de març de 2017 – Mirador abans d’arribar a la cova ‘Bauma d’en Noguer’ – Al fons, el poble d’Albanyà (Alta Garrotxa)

L’origen d’aquesta sortida és una conversa que va tenir lloc entre l’Albert Aulines, en Joan Abad, també del nostre centre d’estudis, i el fotògraf Esteve Serra, en el transcurs d’una trobada que va tenir lloc el 26 de novembre de 2016 al mas Serrat del Pont de Tortellà i durant la qual es va portar a terme una encesa de foc prehistòric.

Dissabte 11 de març de 2017 – Sortida i visita a la cova ‘Bauma d’en Noguer’ (Albanyà, Alta Garrotxa)

En aquesta sortida i visita de la cova ‘Bauma d’en Noguer’ hi han participat unes deu persones, totes veïnes de Lliurona, el terme municipal on està ubicada la cavitat. Una d’aquestes persones era en Xavier Borruel, qui l’any 2009 ens va mostrar el camí d’accés a aquesta cova (un camí emboscat, difícil i impossible de resseguir per qui no conegui bé aquells rodals), fet que va ser decisiu, i així li continuem agraint, perquè si poguessin portar a terme les esmentades excavacions arqueològiques.

A través d’aquesta visita, doncs, s’ha aproximat la prehistòria als habitants de l’entorn immediat a aquest jaciment arqueològic (sobre el qual, encara està pràcticament tot fer i per investigar… és a dir, per exemple, si mai s’hi reprenen les excavacions, s’hi localitzaran també evidències del període neandertal?), i amb l’objectiu de fons i manifest que, només així, si les persones del territori són coneixedores dels seu patrimoni arqueològic es pot aconseguir que, des d’ara i endavant, se l’acabin sentit com a propi, se l’estimin, el protegeixin i en fomentin la continuïtat de la seva recerca.