0

EL CENTRE D’ESTUDIS ASSOCIACIÓ ARQUEOLÒGICA DE GIRONA (1972-2024)

L’ENTITAT

JUNTA DIRECTIVA

La Junta Directiva actual (2021-2025) de l’Associació Arqueològica de Girona està formada per:

        • Albert Aulines (president)

        • Joan Abad (secretari)

        • Jordi Casadevall (tresorer)

        • Ivan Bustamante (vocal)

        • Marc Franch (vocal)

        • Albert Guevara (vocal)

CENTRE D’ESTUDIS
ASSOCIACIÓ ARQUEOLÒGICA DE GIRONA
Travessia de la Creu, 6, 1r, 1a
17001
GIRONA

Número 199 del Registre d’Entitats de Catalunya

A/e: aadgirona@gmail.com

 
Junta directiva del centre d’estudis Associació Arqueològica de Girona – 20 de maig de 2023.

UN CENTRE D’ESTUDIS HISTÒRIC DE LA SOCIETAT CIVIL GIRONINA I CATALANA

Local de l’AAG (desembre de 2001) – D’esquerra a dreta: Albert Aulines, Josep Canal, Joan Abad i Enric Jiménez

Cada entitat té el seu particular terreny d’estudi, cada una ha creat el seu propi món per contribuir d’una manera o altra a la millora general de la nostra societat. Amb graus d’implicació diferent, d’acord amb les seves possibilitats, amb una gran dosi de voluntarisme i sentit del treball, totes aquestes organitzacions són el fonament silenciós de l’estabilitat social del nostre país. Sense l’aportació de tantes persones que treballen des l’anonimat i sempre amb moltes dificultats, la nostra societat seria molt més pobre, o orfe.
En aquest context, la nostra Associació Arqueològica de Girona és una més de l’entramat d’entitats i centres d’estudis que formen part de la societat civil gironina i catalana.
A més dels propis objectius orientats en la recerca històrica, l’AAG també s’ha involucrat d’una manera pràctica i responsable en la resta d’assumptes públics de la societat en la qual està immers: opinant a través dels mitjans de comunicació, divulgant coneixements, promovent cursets sobre la llengua catalana i la història de Catalunya, col·laborant en exposicions de diversa temàtica, participant en actes cívics de temàtica ben diversa o col·laborant amb les institucions oficials. 
Un centre integrat al teixit social i associatiu de Girona i de Catalunya
L’Associació Arqueològica de Girona és un centre d’estudi estretament vinculat a l’àrea de Girona. En tant que organització cívica, l’AAG sempre ha actuat en clau de proximitat: tant del seu territori com de la seva gent. És per això que podem dir que la nostra entitat és un element constitutiu del teixit social gironí.
Aquesta participació en la vida pública també es manifesta d’altres maneres: en el ressò en la ciutadania de les troballes realitzades per l’AAG. (el cas del Puig d’en Roca); en l’edició de llibres municipals (els primers volums dels Quaderns d’Història); en la participació amb una parada a la Rambla el dia de Sant Jordi; en la participació en congressos d’entitats sòcio-culturals de les comarques gironines (per exemple, el de l’any 1988 de l’ADAC) o en la participació en el ple de l’ajuntament per qüestions culturals vàries (per exemple, la donació a l’ajuntament d’un fons de materials arqueològics).
Un centre d’investigació i divulgació de la història de Catalunya
L’Associació Arqueològica de Girona és un centre d’estudis que ha contribuït d’una manera decisiva en el coneixement i la divulgació de dos períodes de la història de Catalunya: el paleolític i la història medieval.
Pel que fa al paleolític, l’AAG n’ha descobert la seva fase més antiga: el paleolític inferior. Aquest fet atorga a l’AAG la condició de centre d’estudis pioner en la investigació de la prehistòrica catalana.
Però, a més, d’això, encara avui l’AAG té un paper ben actiu en la recerca paleolítica del nostre territori, tal com demostren les troballes realitzades aquests últims anys al Pla de l’Estany, al Pla de Sant Gregori (Domeny, Pla de la Jueria i Pla d’en Serra), a la Balma de la Xemeneia i, des de l’anty 2009, a la cova de la “Bauma d’en Noguer”.
Pel que fa a l’edat mitjana, hi ha dos aspectes a assenyalar: els treballs sobre la història urbana de la ciutat de Girona i sobre els remences de la vall d’Hostoles.
En l’apartat de la història urbana de Girona, els quatre punts més remarcables serien: la promoció de la petició a la UNESCO; el germen del nucli dur del Grup de Recerques d’Història Urbana de Girona (HUG); la protecció del patrimoni urbà (per exemple, el cas de la farmàcia antiga de l’Hospital de Santa Caterina); l’organització de conferències, curset i viatges per divulgar el patrimoni.
En l’apartat del fenomen remença, l’AAG ha dut a terme una intensa tasca tant en la d’investigació com en la de divulgació a través de xerrades, cursets i exposicions (com l’organitzada a l’Arxiu Històric de Girona entre el novembre de 1999 i febrer de 2000).