16/05/2021

Ahir dissabte 15 de maig els membres del nostre centre d’estudis Joan Abad, Albert Aulines i Jordi Casadevall van realitzar una sortida de camp a Roses, concretament al carst del cap Norfeu i a la cova de les Ermites.

Portada del llibre de Lluís Pallí i Carles Roqué
Portada del llibre de Lluís Pallí i Carles Roqué

Aquesta sortida va ser el resultat de la suma de dos fets ocorreguts uns anys abans.

1) La informació sobre l’esmentat carst i cova proporcionada a la pàgina 64 del llibre El patrimoni geològic de les terres gironines. 300 elements singulars, publicat l’any 2009 per Lluís Pallí i Carles Roqué.

2) La visita que l’agost de 2019 vam realitzar a Menez Dregan (Pointe du Souc’h, Bretanya francesa), una gruta avui dia amb la volta esfondrada i situada arran de mar, on s’hi han conservat vestigis d’ara fa 500.000 anys (eines de pedra, fauna fòssil i, sobretot, fogars).

Jaciment paleolític de Menez Dregan – 21 d’agost de 2019

Voltants del Cap Norfeu (Roses)– 15 de maig de 2021

 

Els dos paisatges (Pointe du Souc’h i Cap Norfeu) presenten certa similitud a nivell paisatgístic i geològic: rocam granític, penya-segats, costa, mar i cavitats. Però a la Pointe du Souc’h, a més a més, també s’hi han localitzat restes arqueològiques molt antigues, al jaciment de Menez Dregan, i és aquesta peculiaritat el que va motivar la nostra sortida de camp del 15 de maig a Roses, tal com expliquem a continuació.

Jaciment paleolític de Menez Dregan – 21 d’agost de 2019

Les evidències antròpiques del plistocè a la bioregió de Girona ara mateix estan ben documentades en ambients fluvials (Puig d’en Roca de Girona), lacustres (Banyoles, Serinyà), volcànics (Domeny) i calcaris (Cau del Duc del Montgrí). Tradicionalment la recerca sempre s’ha orientat, i amb resultats positius, en aquests tipus d’ambients, de tal manera que s’ha arribat a establir certa relació directe entre ells: prehistòria/calcària, prehistòria/travertí,…

La peculiaritat de Menez Dregan, doncs, és la presència en un mateix indret de granits, cavitats i prehistòria, un associació que és desconeguda a comarques gironines. I és precisament aquí on sorgeix la pregunta i hipòtesi de treball següent: per què no es podria donar una situació semblant a comarques gironines? És a dir, hi ha algun paisatge gironí que reuneixi unes característiques similars a la Pointe du Souc’h?

A l’hora d’intentar respondre aquesta pregunta/hipòtesi va ser quan vam recordar la lectura del citat llibre d’en Pallí i Roqué, i més concretament la fotografia de la Cova de les Ermites juntament amb el seu entorn immediat on està emplaçada: el cap Norfeu. A partir d’aquí, plantejada la hipòtesi, només faltava comprovar-ho sobre el terreny, i és precisament això el que ens va motivar a portar a terme la sortida de camp del 15 de maig,

Per tant, una vegada realitzada aquesta nostra sortida del 15 de maig, la resposta a la pregunta/hipòtesi plantejada seria sí: a comarques gironines hi podria haver algun territori similar al de la Pointe du Souc’h, i un d’aquests possibles territoris és el cap Norfeu.

Cova de les Ermites – 15 de maig de 2021

El punt de partida de la nostra sortida del 15 de maig va ser, per tant, comprovar sobre el terreny la similitud entre els paisatges del Pointe du Souc’h (on s’emplaça Menez Dregan) i el cap Norfeu i, a la vegada, també pretenia ser una primera aproximació en un territori diferent dels ja coneguts i ben documentats, per tal de temptejar una nova i futura línia de recerca prehistòrica.