“Bauma d’en Noguer” – Excavació 40/2010

29/12/2010    

Avui hem realitzat la jornada d’excavació número 40 d’aquest 2010 a la cova “Bauma d’en Noguer”.    

Hi hem participat l’Albert Aulines i en Quim Planas.    

“Bones, senyor. Acabo de posar el meu trasero a akest bé d déu de mitjà de transport públic ke es la teisa. Comencem una nova i apassionant jornada d’excavació a la bauma d’en noguer. Ja és la número 64. Akesta aventura, akest viatge cap a lliurona! Serà avui el dia ke finalment punxarem?“.    

Aquest SMS ha suposat l’inici de la jornada d’excavació d’avui a la Bauma d’en Noguer. Ha estat enviat a 2/4 de 8 del matí mentre ens estàvem dirigint al nostre punt habitual d’encontre: un bar de Besalú.    

Hem estat poc més de deu minuts en aquest bar: el temps just de prendre’ns un cafè i d’assabentar-nos, a través de la premsa, que les fonts de Caldes de Malavella s’han quedat sense aigua com a conseqüència del sisme ocorregut fa poc a la comarca de La Selva.    

Des de Besalú ens hem dirigit a Lliurona amb certa celeritat. La raó estava ben justificada: estem a les acaballes de la campanya d’aquest 2010 a la Bauma d’en Noguer i volíem aprofitar al màxim les hores de llum per continuar el nostre sondeig arqueològic.    

Una vegada hem aparcat el cotxe, tot trescant pel corriol que ens portarà fins a la cova, gaudim per enèsima vegada del paisatge visual que ens ofereix l’Alta Garrotxa: tots i cada un dels seus racons més variats. Mai ens cansem de fer aquest recorregut que a aquestes alçades de l’excavació ja coneixem pam a pam. És una autèntica delícia! Per un moment ens ha vingut a la memòria una frase que li hem sentit a dir moltes vegades al nostre company Joan Abad que, com nosaltres, també és un enamorat d’aquesta contrada: “Caminar per la zona de Lliurona i, en general per l’Alta Garrotxa, és una d’aquelles coses que s’hauria de fer setmanalment. Sempre en torno amb la sensació de dur les butxaques plenes. És una de les millors coses que m’ha passat a la vida“. 

I a dos quarts de deu, per fi,  ja som a la cova. Despleguem tot el material d’excavació: pics, pales, aixades, cubells, paletes. Anem per feina: comencem a treure els pocs sediments remoguts que encara reomplen la cata d’exploració oberta l’estiu passat. Els nostres moviments, la nostra activitat i les nostres eines d’excavació han trencat sobtadament el silenci i la quietud que imperava a l’entorn natural d’aquesta cova abans de la nostra arribada. Perquè avui, el que és nosaltres, estem per poques paraules: estem concentrats i decidits a buidar definitivament aquesta cata.    

Cap al migdia hem assolit aquest nostre objectiu: ja no hi ha sediments remoguts a l’interior de la cata. Això vol dir que cada remoció de terra que farem a partir d’ara ja serà en terra  intacte, in situ, desconeguda. L’emoció i l’expectació són màximes. Què més hi pot haver per aquí sota? Continuarà més avall aquesta cata? Quina és la seva profunditat real? Són les preguntes que ens fem mentre, més atents que mai, continuem extraient aquest nou tipus de sediment amb una cautela i una cura potser fins i tot una mica exagerada.    

“Serà avui el dia ke finalment punxarem?“, ens preguntàvem a l’SMS de primera hora d’aquest matí. Doncs… doncs una vegada més hem de dir que malauradament no: avui tampoc hem punxat!    

L’arqueologia ja les té aquestes coses: sempre és una capsa de sorpreses. Mai saps que et trobaràs -o no et trobaràs- sota terra. I és això precisament el que fa tan apassionant aquesta ciència i la raó última i principal per la qual nosaltres anem tan sovint a la Bauma d’en Noguer i  tornem a fer, cada vegada, tot  aquest periple que ja us hem explicat a través d’aquesta pàgina en més d’una ocasió.    

Avui no hem punxat. D’acord. I això també vol dir que aquesta campanya segurament tampoc acabarem punxant perquè possiblement només durem a terme un dia més d’excavació, que serà el de tancada (recollir eines, netejar l’entorn). De totes maneres, pensem que estem en la bona direcció i que els passos duts a terme al llarg d’aquest 2010 són bàsics per intentar assolir finalment aquest objectiu en la campanya de l’any que ve.    

Amb la jornada d’avui ja podem ben dir que estem a les acaballes de l’excavació d’aquest 2010 a la Bauma d’en Noguer. Pensem que això serà un bon motiu per posar per escrit i transmetre, ben aviat, les primeres impressions i valoracions d’aquesta llarga campanya que va començar el passat mes de març.