19/12/2010
Avui hem realitzat la jornada d’excavació número 39 d’aquest 2010 a la cova “Bauma d’en Noguer”.
Hi hem participat l’Albert Aulines i en Francesc Xavier Medina.
Mentre circulàvem per la pista que porta fins a Lliurona per continuar la nostra excavació ens ha sorprès trobar-nos amb les primeres finíssimes clapes de neu de la temporada, sempre situades a les zones més obagues. I, una vegada aparcat el cotxe al lloc habitual, hem constatat la presència d’aquestes clapes també al llarg de tot el corriol que, a peu, ens arriba fins a la cova. Ara bé, les dimensions , la naturalesa i la incomoditat d’aquesta neu no es poden comparar, de cap de les maneres, amb les enormes dificultats, peripècies i vivències que vam viure en la primera jornada d’excavació posterior a la gran nevada del 8 de març (“Bauma d’en Noguer” – Excavació 03/2010).
Emoció. Aquest és l’adjectiu indicat per descriure l’estat d’ànim i les sensacions que hem experimentat al llarg d’aquesta jornada d’excavació. La raó és ben simple: hem acabat de buidar els sediments d’una part de la cata que tenim oberta des de fa una colla de mesos. Això vol dir que, a partir d’aquí en avall, les noves picades que hem començat a fer per intentar assolir més profunditat ja són sobre un terreny intacte i, per tant, desconegut. Això ha fet que l’expectació fos màxima en tot moment: a cada nova picada, el seguia un silenci, un respir, i, tot seguit una minuciosa, atenta, observació dels sediments extrets que pretenia esbrinar si, d’una vegada per totes, apareix algun nivell arqueològic in situ. El resultat final en cada cas, però, ha estat negatiu: aquest hipotètic nivell arqueològic no apareix per enlloc. De totes maneres, vist el punt concret on ara ens trobem de la cata, la nostra convicció i esperances que en endavant es pugui produir quelcom diferent i novedós va in creixendo: pensem que estem més a prop que mai de punxar aquest hipotètic nivell arqueològic. És per això que dèiem al principi que les expectatives i les emocions són màximes.
Com que ja portem moltes jornades d’excavació (entre aquest 2010 i l’any passat ja sumen més de seixanta) és lògic que sovint ens replantegem les hipòtesis i els mètodes d’excavació. És ben natural, forma part de la dinàmica de treball de tot arqueòleg: la praxis modifica la nostra teoria i, viceversa, la teoria reorienta la nostra praxis. Expliquem això a tenor d’un fet que ens està sorprenent i fent barrinar molt a mesura que avancem l’excavació: l’enorme verticalitat que ressegueix la roca mare just davant la cova. On veiem aquesta sorpresa? Doncs en l’acumulació de sediments que té just al seu davant. Pensem que aquesta potser la clau de volta que hagi retingut algun nivell amb restes arqueològiques perquè sinó fos així totes aquestes evidències haurien pogut anar rostres avall ja faria anys i panys i, per tant, ja s’haurien perdut per sempre més. I així s’hauria esbaït per sempre més la possibilitat de trobar cap jaciment in situ.
Malgrat els nostres plantejaments, les nostres hipòtesis i els nostres esforços que aquestes alçades estan provats amb escreix, doncs, convé puntualitzar que malauradament en el món de l’arqueologia en última instància hom acaba depenen del factor sort. És evident que, fins avui, nosaltres hi hem posat tot de la nostra part perquè aquest atzar ens sigui favorable ben aviat, però, de moment, hem de dir que això no s’ha produït. Sí que és cert -i això ja té el seu mèrit- que hem documentat prou evidències arqueològiques que ens informen d’una presència continuada en aquesta cova des del neolític antic. Però, a banda d’això, no hem punxat: és a dir, encara no hem estat capaços de trobar cap sòl d’ocupació fòssil d’aquestes antigues ocupacions humanes antigues.
No ens queda més remei que continuar insistint. I és això el que farem amb més ganes i il·lusió que mai aquests darrers dies de desembre. I, si tot va com tenim previst, ho farem comptant amb el suport de més recursos humans. A veure si el cop de mà que ens donaran aquestes persones en els propers dies serà l’empenta definitiva que ens ha de portar a localitzar, d’una vegada per totes, un nivell arqueològic in situ en aquest cova i que a aquestes alçades de la campanya -com bé podeu suposar- ja tant anhelem! Com sempre, per saber la resposta haurem de planificar una nova jornada d’excavació a la “Bauma d’en Noguer”, de la qual ben aviat us en continuarem informant des d’aquesta pàgina. Fins llavors, doncs.