05/12/2010

Avui hem realitzat la jornada d’excavació número 37 d’aquest 2010 a la cova “Bauma d’en Noguer”.

Hi hem participat l’Albert Aulines, en Francesc Xavier Medina i en Quim Planas.

Poca diferència hi ha hagut entre les tasques d’excavació d’avui en relació amb les que hi vam dur a terme durant la darrera jornada (“Bauma d’en Noguer” – Excavació 36/2010). Amb això volem dir, ras i curt, que hem tornat a suportar estoicament una diada de “barricada”: hem remogut una gran quantitat de sediments dipositats en la cata arqueològica que tenim oberta des de fa setmanes amb el propòsit únic tant d’ampliar-la horitzontalment com, sobretot, de poder  accedir d’una vegada per totes a la seva màxima profunditat, la qual cosa, si això s’acaba produint, ens haurà de permetre disposar de l’estratigrafia arqueològica i sedimentària de la cova, per primera vegada i amb certes garanties.

Bauma d’en Noguer (05/12/2010) - Àrea actual del sondeig arqueològic amb el poble d'Albanyà al fons

És una tasca pesada i lenta aquesta que ara estem fent. Però, és del tot imprescindible per poder aspirar a trobar algun dia un o varis nivells fòssils que continguin restes arqueològiques antigues de debò, és a dir, paleolítiques. Només actuant així anem agafant perspectiva tant de l’àrea d’excavació com de la seva hipotètica potencialitat estratigràfica. La identificació de gran quantitat de materials arqueològics en posició secundària que ja hem trobat de moment (i que van des del neolític antic fins a l’actualitat, amb testimonis de gairebé tots els períodes històrics) ens encoratgen a continuar endavant l’excavació i a pensar que en algun lloc d’aquesta cova també pot haver-hi una concentració in situ d’aquest tipus d’evidències. Llavors hauríem aconseguit de fer allò que en diem punxar.

Ara mateix, però, ens trobem amb la incògnita de poder confirmar materialment aquesta hipòtesi.  El nostre convenciment que finalment aquest supòsit pugui ser una realitat contrastada és allò racional i espiritual, tot a la vegada, que ens  ens motiva a desplaçar-nos tan sovint, setmana rere setmana, fins aquest racó de món. En aquest sentit, la nostra moral és elevada, optimista i es manté intacta.

A més, també ens reconforta saber que estem desenvolupant una tasca cultural, social i científica a nivell local. Sense fer molta fressa ni expressar-nos a través de grans discursos eloqüents o projectes estratosfèrics i, sobretot, confiant en la nostra constància, perseverància i minuciositat a l’hora de treballar,  doncs, pensem i estem convençuts que la nostra activitat és una d’aquelles propostes que també contribueixen a fer del nostre un país culturalment més ric.

Com a complement i colofó de la jornada direm que de retorn al cotxe, a peu pels seus múltiples corriols, hem aprofitat el trajecte per recollir els últims bolets de la temporada: un bon grapat de fredolics. Ens sembla que amb aquesta tardana collita ja podrem donar per acabada la nostra particular  i fructuosa temporada del bolet entorn de la “Bauma d’en Noguer”, tal com us hem anat explicant al llarg d’aquestes últimes setmanes de tardor (“Bauma d’en Noguer” – Excavació 33/2010)

Ben aviat tornarem a la “Bauma d’en Noguer” per reprendre el nostre sondeig arqueològic.