A través dels articles i llibres publicats per l’Associació Arqueològica de Girona avui sabem amb força concreció documental quin ha estat el procés d’investigació històric que es va produir a la dècada dels setanta perquè finalment es descobrís i es posés de manifest, per primera vegada, l’existència del paleolític inferior a Catalunya.
Sobre aquesta qüestió hi ha dues obres fonamentals: El paleolític a les comarques gironines de 1976 i la Catalunya paleolítica de 1989. I, a més d’aquestes publicacions, hi ha la història oral: tot allò que els protagonistes d’aquests descobriments, com ara Josep Canal, Eudald Carbonell, Enric Jiménez o José Maria de Bedoya, entre d’altres, ens han explicat de viva veu: fets, anècdotes i comentaris decisius relacionats sobretot amb el Puig d’en Roca per, finalment, identificar el paleolític inferior a Catalunya, però que, per les raons que siguin, mai s’han escrit i possiblement ja mai s’escriuran en els llibres d’història.
Però a més d’aquesta doble línia d’investigació històrica (la documental i l’oral), les noves tecnologies ens estan facilitant, aquests darrers anys, la introducció d’un nou element de recerca històrica que tot just ara comencem a explorar i del qual en aquest apartat només n’oferim una petita mostra que pot ser l’inici d’un treballs més voluminós.
Es tracta de les fonts periodístiques de finals del segle XX o principis del segle; fonts que o bé es tracta de premsa diària o bé de revistes molt locals i que, fins ara, havien quedat pràcticament oblidades en els racons dels arxius i que, ara, gràcies a la digitalització de tots aquests documents, doncs, hi podem tenir accés i percebre el fenomen de la descoberta del paleolític inferior a Catalunya des d’una nova mirada.