L’Associació Arqueològica de Girona ha investigat i realitzat sortides de camp arreu del territori gironí amb l’objectiu de trobar els seus rastres dels humans més antics.

Excavació a L’Arbreda - Any 1975. L’Associació Arqueològica de Girona va ser un dels centres d’estudis decisius per aconseguir que la Diputació de Girona comprés els terrenys on s’ubiquen els jaciments paleolítics del Reclau Viver. Foto: Josep Canal

És cert que la intensitat de la recerca ha estat diferent d’unes zones respecte les altres, però, quan diem que l’AAG ha investigat per tot el territori ens referim que ha actuat així perquè el seu programa de recerques, el seu ideari, sempre ha estat en clau regional (de les comarques gironines) i, per tant, d’entrada cap àmbit geogràfic es podia descartar.

A continuació mostrarem els retalls de premsa que il·lustren la presència constant de l’AAG en la investigació del paleolític a tot el territori gironí. Començarem per la vall mitjana del Ter perquè és l’àrea on s’han dut una major nombre de sortides de camp i també s’han descobert una quantitat de jaciments en superfície molt considerable. I, en aquest context, tindrà una consideració especial la zona d’El Congost de Sant Julià de Ramis.

Tot seguit analitzarem la recerca del massís del Montgrí i puntualitzarem de manera especial el fonamental paper que va tenir l’AAG en la identificació del paleolític inferior als Caus del Duc de Torroella i d’Ullà.

El següent àmbit geogràfic serà La Selva, amb els seus més de cinc-cents jaciments del paleolític inferior escampats a tots els racons de la comarca.

Passarem a continuació a fer detallar l’actuació de l’AAG en el descobriment i salvaguarda de les coves prehistòriques de Serinyà.

Tot seguit veurem com la comarca del Pla de l’Estany conté un ric patrimoni paleolític i paleontològic.

Finalment, analitzarem l’actuació de l’AAG en els àmbits de l’Alt Empordà, l’Alta Garrotxa i El Ripollès.