03/10/2010
Avui hem realitzat la jornada d’excavació número 30 d’aquest 2010 a la cova “Bauma d’en Noguer”.
Hi hem participat l’Albert Aulines, en Francesc Xavier Medina i en Quim Planas.
Hem treballat en tres sectors de la cova. De primer hem continuat excavant en el sector oriental, just davant el mur de pedra que separa la cova de l’exterior. De fet, ja fa força dies que estem atacant aquesta zona amb l’objectiu de veure si els blocs de pedra que en passades jornades s’entreveien enormes realment ho eren de tanta dimensió i també per comprovar si aquests blocs són, o no, la part horitzontal del roca mare del tub càrstic de la cova.
De treballar en aquest sector se n’ha encarregat sobretot en Quim. Al final del dia, la seva feina (veure la imatge que adjuntem) ens ha permès aclarir com és aquest sector: ens ha posat al descobert la roca nua en un bon tros d’àrea, la qual cosa ens fa témer que es pugui tractar de la roca mare. El que està clar, almenys, és que les nostres possibilitats d’expansió de l’excavació en aquest sector han quedat molt reduïdes: per un costat, l’enorme bloc de sempre -etern- al bell mig de l’entrada de la cova; per l’altra, el mur de pedra; i, ara, a sobres, aquestes enormes blocs horitzontals que acabem de posar al descobert i que malauradament semblen ser la roca mare.
És per això, que hem decidit encetar una nova àrea d’excavació: just a l’antiga entrada de la cova, entre el mur de pedra i la paret de l’interior de la cova. D’iniciar aquesta primera cata a l’interior de la cova se n’ha encarregat en Francesc Xavier. Ara ja té sentit i, a més, és necessari realitzar un tipus de cata així a l’interior de la cova. Per què ara? Perquè a diferència del començament de la campanya (tardor de 2009) ara tenim tota la zona de davant de la cova descoberta, sabem quin tipus de materials arqueològics conté l’abocador de davant del mur de pedra i, a més, tenim un tall estratigràfic i sedimentari d’uns tres metres ben visible. És per això que ara ja sí té sentit aproximar-nos a l’interior de la cova perquè ja podem intuir quin tipus de fòssils ens hi podem trobar. I, a més, com que tenim tota la zona de davant de la cova ben descoberta, neta de tot tipus d’obstacles, doncs, les condicions per desenvolupar l’excavació (llençar els sediments, sobretot) ens serà de molt més bon fer.
La darrera àrea on hem estat treballant ha estat al sector oest de davant de la cova. Hi ha estat treballant l’Albert i l’objectiu que pretenia era resseguir, en direcció a l’interior de la cova, el tub càrstic que ja fa dies tenim identificar en aquesta zona. En posar-nos a resseguir aquest tub càrstic, el que perseguim és assolir el límit de la seva profunditat i observar si finalment es produeixi algun canvi de nivell estratigràfic i sedimentari, tot buscant la fortuna que aquest nivell contingui alguna resta fòssil. Però això, de moment, no s’ha produït.
Avui hem realitzat una jornada més a la Bauma d’en Noguer, la número 30 d’aquest 2010, que es diu aviat. I hem pogut ser tres excavadors una altra vegada: part del nucli dur de l’equip, comptant-hi en Joan Abad i la resta de companys de l’Associació. I, al final del dia, la sensació és aquella de les grans ocasions, plenes d’emocions i de bones sensacions perquè hem resolt feines que teníem empantanegades de dies anteriors i que ara ens donen una nova visió de conjunt de la cova: ens referim al fet d’haver posar al descobert la roca nua de tota l’àrea anterior al mur de pedra. Però, emocions també perquè hem iniciat una nova zona d’excavació: la primera cata a l’interior de la cova. Allò desconegut continua estant en algun lloc i nosaltres busquem les estratègies per intentar esbrinar on està i de què es tracta. És aquesta emoció la que ens omple i ens satisfà de la feina feta que portem feta fins ara, però, a més, també alimenta els motius i les raons per poder tornar venir ben aviat a continuar l’excavació de la Bauma d’en Noguer.