30/07/2010
Avui hem realitzat la jornada d’excavació número 23 d’aquest 2010 a la cova “Bauma d’en Noguer”.
Hi hem participat l’Albert Aulines i en Quim Planas.
Un jornada rutinària, gairebé amorfa. Així podem resumir la nostra intervenció d’avui a la ‘Bauma d’en Noguer’. Rutinària i amorfa, sí, però, que indubtablement serà rendible a mitjà i a llarg termini. Són d’aquells dies eixuts, que a primera vista et donen la impressió que són improductius. Per tot: per la lentitud en la neteja de tots els entrebancs que ens trobem (arrels, blocs, arbres), per la poca quantitat de restes arqueològiques, per la complexitat de la interpretació del comportament sedimentari de la cova.
Però bé, al seu favor direm que els dies com avui són decisius, fonamentals, per, més endavant -si algun dia la sort ens acaba acompanyant, és clar- poder acabar punxant un nivell arqueològic.
Perquè és evident que per arribar a trobar algun nivell “in situ” de primer cal treure’s de sobre tota aquesta diem-ne brossa.
La primera tasca -l’excavació “in situ” d’un jaciment- és una cosa fantàstica. És la típica imatge de les excavacions prehistòriques (pinzells i taulons). És el que nosaltres estem buscant. Seria collonut que tot això també s’acabés produint en aquí.
La segona feina, la de desembarassar, és una cosa molt diferent: ja fa falta més motivació, estratègia i perspectives de futur. Avui, ens ha tocat assumir el rol d’aquesta segona tasca. I, ben contents, també.