21/04/2010
Els membres de la nostra Associació Albert Aulines i en Francesc Xavier Medina han realitzat una sortida de camp al jaciment de la Balma de la Xemeneia (Amer, La Selva).
D’aquesta sortida n’hem tornat amb una impressió doble, amb matisos emocionals ben contrastats.
Per una banda, de satisfacció, d’imaginació i d’enriquiment personal màxim: a les comarques gironines no es té cada dia l’oportunitat de visualitzar “in situ” un indret que potencialment –deixant de banda les coves de Serinyà que són un monument per si soles- reuneixi unes característiques tan formidables per intentar esbrinar com deuria ser la vida de les comunitats humanes des l’home de neandertal fins al final de la darrera glaciació.
Els treballs que hi vam poder dur a terme durant els anys 2001-2004, just fins que de forma ilegal, injusta, barroera, inhumana i immoral, l’administració ens va impedir continuar i ens va paralitzar les excavacions en aquest jaciment, doncs, van ser suficients per donar a conèixer un nou jaciment del paleolític superior i mitjà únic, extraordinari, com feia anys que no passava al nostre territori. I, al mateix temps, ja hi vam dissenyar i posar les bases d’un projecte científic i social que algun dia -és inevitable davant la magnitud potencial del jaciment a tots nivells!-, quan el seny, el sentit comú i la justícia cultural tornin al seu lloc, doncs, s’acabarà executant.
És per això que, per altra banda, també ens hem emportat d’aquessta visita a la Balma de la Xemeneia una impressió negativa: el disgust i malestar de comprovar l’estat actual de deixadesa absoluta del jaciment en contrast amb les seves potencialitats i el rendiment que hores d’ara podria estar oferint aquest jaciment per a la comprensió del plistocè de les comarques gironines. Allà estant, ens hem imaginat com estarien les coses si a dia d’avui -que ja portariem, com a mínim, nou campanyes d’excavació seguides- no ens haguessin impedit continuar treballant. És indubtable que l’estat de salut d’aquest jaciment seria immillorable, de ple rendiment, de beneficis progressiu i constants a tots nivells. Però, bé, així funcionen les coses al nostre país. Els fets parlen per si sols. Tot plegat és una misèria.
Després de visitat la Balma de la Xemeneia hem aprofitat l’ocasió per visitar les restes d’una estructura de pedra en forma de caixa de lloses que s’hi troba molt a prop. Ja fa anys que la tenim identificada. De fet, teníem previst excavar-la paral·lelament al projecte d’investigació i socialització de la prehistòria que l’any 2004 vam dissenyar pels cingles de Sant Roc. La suspensió administrativa sense cap argumentació vàlida, justificable i legalment injusta, de la Balma de la Xemeneia va suposar, de retruc, la paralització de totes les actuacions científiques, socials i educatives que havíem dissenyat i teníem previst desenvolupar a l’entorn dels cingles de Sant Roc. I, una d’aquestes actuacions era, precisament, excavar aquesta estructura de pedres.